martes, 2 de diciembre de 2008

TREBALL DE RELIGIÓ



PROJECTES MAV

L'objectiu principal de la formació en MAV en centres educatius és possibilitar que l'alumnat adquireixi els coneixements bàsics sobre eines i recursos dels equipaments audovisuals i per assolir les competències bàsiques en educació audiovisual
Aquesta modalitat formativa s'adreça a centres públics d'infantil o primària.


ART GÒTIC

Definició i característiques
Durant l’edat mitjana, l’art romànic va evolucionar i es va transformar en un nou estil, el gòtic, l’origen del qual se situa al segle XII a l’Illa de França des d’on es va difondre per tot Europa, conservant, no obstant, les particularitats de cada regió. L’orde del Císter va ser un dels nuclis difusors més importants.


L'arquitectura

En general, les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic, com ho demostra l’edifici més representatiu del gòtic, les catedrals.
Les característiques de l’arquitectura d’aquest estil van ser les següents:
- Sostres construïts amb voltes de creueria, que permeten l’alleugeriment dels murs.
- Arc propi, l’arc apuntat o ogival.
- Tendència a la verticalitat ja que s’incrementa l’alçada dels edificis.
- Murs més prims i més alts que permeten fer-hi més obertures perquè entri més llum.
- Rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures


La pintura

Tant la pintura com l’escultura es van caracteritzar per l’assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l’anatomia, i per esforçar-se a mostrar més naturalitat.
L’espai a l’interior de les esglésies destinat a les representacions pictòriques va minvar atesa la major grandària i nombre d’obertures fetes als murs.
Les característiques principals de la pintura gòtica varen ser:
- Major naturalitat i expressivitat de les representacions.
- Colors brillants.
- Introducció de fons i paisatges a les obres


L'escultura

Les escultures se situaven sobretot a les portalades de les esglésies. Els temes eren menys dramàtics i radicals que en el romànic i es representaren moltes marededéus amb el nen. El centre principal de l’escultura gòtica va ser França.



ART ROMANIC

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.

El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.

L’arquitectura

És la característica principal del romànic català. Es caracteritza principalment per els sostres baixos i les parets molt gruixudes.

A les esglésies destaquen:

* Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets.
* La seva distribució és molt simètrica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l’est, l’oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones).
* Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d’altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus).
* Les columnes s’uneixen amb arcs ogivals (apuntats) o amb arcs de mig punt.
* Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó.
* Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola.
* El capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.



RENAIXEMENT

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística (i per extensió cultural) que dóna començament a l'edat moderna. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada en 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística.

No obstant això, Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l'art antic grec i romà, que pressuposava una marcada consciència històrica individual, fenomen completament nou en l'actitud espiritual de l'artista.


ARQUITECTURA

L'Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, XV i XVI. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producció com en el llenguatge arquitectònic, que es plasmà en una adient i complerta teorització.

Una altra de les notes que caracteritza aquest moviment és la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal.

SIGNE

'''Signe és un senyal o símbol, una marca, però pot tenir els significats següents:


* Un signe semiòtic, en la semiòtica, ciència dels signes (també anomenada semiologia segons algunes escoles), és qualsevol unitat de significat que està en lloc d'una altra, per això pot ser una lletra, un codi, una imatge...

* Un signe lingüístic, en lingüística, és un sinònim de paraula i té dues parts: el significat o contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es representa. Dins de l'escriptura, és cada una de les unitats gràfiques que s'usen per a transmetre un missatge lingüístic, és a dir, les lletres, els signes de puntuació (comes, punts, parèntesis, etc.) o els diacrítics (accents, dièresis, etc. Pot usar-se com a sinònim de gest, per això es parla de llenguatge de signes

* Un signe diacrític, s'utilitza per alterar la pronunciació o el significat d'un mot entre paraules homomorfes o homònimes.

* Un signe notarial.

* Un signe matemàtic, en matemàtiques, pot ser positiu o negatiu i es col·loca davant de la xifra. També es diuen signes a allò amb què s'indiquen les operacions bàsiques: el signe de la suma o de la multiplicació, per exemple.

* Un signe musical, en música, és la representació gràfica de les notes d'una partitura.

* Un signe litúrgic, en religió, és una manifestació de quelcom que es considera diví.

* Un signe zodiacal, en l'astronomia, és cada una de les 13 constel·lacions del zodíac, de les que 12 són utilitzades en l'astrologia per adecuació als mesos de l'any.

* Un signe clínic, en medicina, és un senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se als símptomes que poden ser més subjectius.

* Un signe (biologia), en entomologia, és la formació escleròtica de la bossa copuladora femenina d'alguns insectes, com les libèl·lules.

* Un signe òptic, en mineralogia.

* Signe (o Signy) és una de les heroïnes de la Saga de Volsunga

SÍMBOL

Un símbol és una representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia. Segons, Charles Sanders Peirce és un tipus de signe especial.

La seva etimologia deriva del grec σύμβoλoν, que vol dir aproximadament "llançar amb" o "juntar amb", és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant les dues, com passa a la metàfora. El símbol acostuma a ser polisèmic gràcies a la connotació, que l'enriqueix.

Els símbols poden ser de molts tipus: materials (una creu és el símbol del cristianisme), visuals (el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula és un símbol), numèrics, sons...

La semiòtica és la disciplina que estudia els símbols, presents a la religió, la psicologia o l'art, entre altres.

En un altre sentit, un símbol era un tipus especial de joia, normalment un medalló, dividit en dues meitats que es quedaven cadascuna en poder d'un enamorat o amics. Quan la parella es retrobava, el símbol estava complet i mostrava el dibuix, inscripció o figura. En canvi, quan els dos estaven separats, una meitat evocava sempre l'altra perquè es veia incomplet.

ICONA

Una icona,és una representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist, o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.

Àlbum

domingo, 30 de noviembre de 2008

hola melodyyyy. saludos a todos

jueves, 23 de octubre de 2008

Fati maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

hola a mis keridisimos animales(caracoles,gatos, perritos ,conejos,gallinas...)